JOSEP GUIXA. ATUREM-NOS-HI

   Tota obra d'artista mereix una aturada i una reflexió. Diria que en
Josep Guixa es fa inevitable. Se'n destaca la singular tècnica de pintar
obtinguda amb la també singularitat deIs materials pictorics que empra.
Diria, i potser erro en el meu convenciment, que és un deIs escassos pintors
figuratius que en fan ús: materials d'obra barrejats i manipulats amb pigments
i colors diversos. N'obté resultats visuals que són una mena de cant a
una realitat física que resulta insolita en la pintura realista de cavallet.
   Veureu: Josep Guixa és autodidacte i per tant s'ha forjat ell mateix
en un particular món intuitiu que es recolza sobre la propia experiencia
madurada amb constancia i seriositat. l'evolució del seu art, tan personal
com vulgueu, materialment parlant, és, pero art al cap i a la fi. Dues
particularitats poden aplicar-se en ell: professional de la construcció
que domina els materials, i una forta inclinació com a lleure complementari
i a la vegada diria que ineludible en la seva vida, vers la practica de
la pintura. Dualitat que amb temps l'ha format com a pintor. T'adones que
el realisme deIs seus temes van més enlla de captar-los pictoricament (caire
figuratiu sempre, aixo sí; altres tendencies sembla no inquietar-lo ni
atraure'l com a experiencies plastiques) i vius la impressió que els ha
arrancat del natural per a traslladar-los sobre el quadre. I aixo que no
és corrent, mereix destacar ho. No saps perquè, però els dits t'empenyen
instintivament a tocar amb lleugeresa la rugositat dels gruixos de color.
Com qui diu, quasi no pots evitar-ho. Pintura tàctil? Home, potser sí,
perquè si contemplar-la és factor de reflexió, tocar-la és condició de
sentir-ne físicament la seva singular materialització.
   El color, en Josep Guixa, no sol tenir agressivitat. Gammes vives i
rutilants en són absents. Austers, suaus i seriosos sota llums diurnes
que els cremen, fan dominar la idea visual d'obra enderrocada o en construcció
captada en personals fragments narratius. Un suggeriment se t'infiltra
per a dir-te: sí, és condició destacada en la seva pintura!, i per què
hauria de ser diferent quan Guixà hi viu a la vegada segments retallats
de la seva professió? I et repeteixes que la vivencia sensitiva i visual
sobre l'obra de Josep Guixà cal trobar-la en la comentada impressió que
el seus temes son fragments vius d'una concreta realitat clavada als quadres.
I, també que el material d'obra, acolorit i matisat, n'és protagoniste
essencial. Bella singularitat del seu treball.
   No en va li han acceptat obra en exposicions internacionals (Italia,
Portugal, Perpinya i New York), i nacionals a Girona, Cadaqués, Igualada,
Capellades i, naturalment, a Barcelona. 
A.Caballé.
'al;r